| L'estar
viu no vol dir, essencialment, que estiguem vius. ¡Visca la vida, l'amor i la mort! ¡Visca tot allò que ens empeny! Benvingut tot allò que ens ensenya, i la raó i el record, i el compromís... i la pena. L'ALBERT FERRER descriu d'aquesta forma sintetitzada la seva obra "DESITJOS". |
Contrast
és oposició. L'evidència d'una diferència. Però, amb la foma discrepant va ser comú el fons, i els va sortir tendra la feina. A prop de tot allò que ens envolta. A prop del què és... pel què s'endevina, pel què es queixa, i per tot el què ens medeix la ciència. Per tot això... visca el dret a la diferència. L'ALBERT FERRER descriu d'aquesta forma sintetitzada la seva obra "CONTRAST". |
 |
Una casa vora el mar
una dona i una alzina.
I un trosset del meu cant
dins del cor d'una petxina.
I una garça que volant,
caigui damunt d'una mata,
i un trosset de cel ben blau
i un trosset de cel de plata.
Una mica de tristor
que m'amargui l'esperança.
I la força que duu el vent
perquè em porti la temprança.
I una nina de paper
que no es trenqui amb la bufada,
i un torsset de mar ben blau
i un trosset de mar de plata.
I una rosa de set fulls
i una vinya verda i maca,
la nineta dels teus ulls
que poquet a poc em mata.
I l'olor del teu alè
i un tros del teu cos, també…
que com el vi del meu celler,
riu i plora
juga i canta.
Una casa vora el mar
una dona i una alzina.
Un perdó pel meu demà
un demà lluny de les mides.
I un trosset del meu cant,
i una branca de l'alzina.
I un trosset del meu cant
dins del cor d'una petxina.
No hi ha malícia en el meu món
ni un xic de plor,
ni s'imagina.
I no volteja l'escull, ni l'illa
i té el perdó,
quan es fascina.
La imatge ve
jo me l'enduc.
Que a cops de mots,
jo us la porto.
No hi ha malícia, ni plors, ni dol,
però un xic d'amor
i un xic de força.
No hi ha malícia en el meu món,
ni és isarda la runa antiga
que el sol torna a sortir lluent,
i escalfa el llit
d'arena fina.
No hi ha malícia entre vostès,
quan va i t'apreta l'enyorança
i jo els agraeixo tots el moments,
de plors de goig
i les lloances.
No hi ha malícia en el meu món
ni un xic de plor,
ni m'imagino.
I no voltejo l'escull, ni l'illa
i tinc el perdó,
per si em fascino.
Sento les gotes de pluja
que tintinegen contra la finestra
Aquest matí,
sota,
els carrers mullats
es va filtrant l'aigua
per l'herba del camps
Fa fresca.
Sento uns sorolls
llunyants
m'arriba a les oides
indefinit.
Gent que parla sense
parlar.
Gent que escolta paraules vuides,
sense sentit.
Des de la meva presó
espiritual,
carnal.
T'enyoro, dona, t'enyoro...
t'estimo.
"Recança" Fet bolero.
