Algún recull de Premsa....

@ SERRA D'OR - setembre '95

ALBERT FERRER, DESITJOS. AIS, 2349401-CD

Bateig discogràfic d'un cantant que podríem situar en una línia lírico-intimista conreada per intèrprets com el desaparegut (artísticament) Francesc Roca o Santi Vendrell. ALBERT FERRER té una considerable gràcia a l'hora de construir textos fluids, plens de belles imatges, tot i que de vegades les seves influencies (Sagarra, Papasseit, Foix...) es fan massa evidents, tant pel que fa a l'estructura estròfica -bàsicament sagarriana- com pel que fa a la tria lèxica: <<...dins del cor d'una petxina>> remet a <<Es quan dormo que hi veig clar>>; <<ni és isarda la runa antiga>>, a <<Res no és mesquí>>. L'únic text que Ferrer no signa és curiosament, una versió rumbera de la <<Cançoneta incerta>> de Carner, un poeta que sembla força allunyat del seu món. Les melodies, senzilles però adients, han estat potenciades per arranjaments de l'immens Francesc Burrull (tot i que, per al meu gust, el mestre ha abusat una mica dels teclats electrònics). La interpretació vocal d'una gran correcció, planteja, però, un inconvenient considerable: ALBERT FERRER té excessius <<tics>> serratians, i això pot esdevenir un handicap considerable de cara al seu futur artístic. Ha de trobar urgentment, doncs, la seva veu. I pot fer-ho: pensem que Bernard Lavilliers, un dels cantants francesos més personals de les darreres generacions, va començar girant a l'òrbita de Léo Ferré, fins que va gosar <<matar el pare>> (metafòricament, és clar).

Miquel Pujadó

@ AVUI - Cultura i espectacles, divendres 24 de juny '94
PRESENTA EL PRIMER DISC

ALBERT FERRER: "ELS MEUS TEMES ESTAN MOLT MES ENLLA DE LES TENDENCIES QUE IMPOSA EL MERCAT"
El cantautor ALBERT FERRER presentarà dilluns a la sala de cambra del Palau de la Música el seu primer elapé, Desitjos. Als seus 34 anys Ferrer entra dins del món de la cançó d'autor amb el que ell defineix com "música el més acurada possible i dins d'una línia estètica destinada especialment a la comunicació". El cantautor i poeta, que ha comptat amb uns arranjaments realitzats per Francesc Burrull, s'aferma en una imatge "pensada, seriosa i selectiva. Selectiva perquè faig un tipus de música que no té gaires partidaris per la seva intemporalitat".
Els seus textos són poètics i ell els posa en un primer nivell quan assegura que "són textos que finalment esdevenen cançons que estan més enllà de les modes i les tendències del mercat". En aquest sentit, Ferrer comenta que "el problema està en el fet que no existeix un hàbit per al consum d'aquest tipus de productes" i explica que "si fos més jove, hauria acabat amb els cantautors que es queixen. Perquè potser es queixen per una falta de creativitat i qualitat".
Els disc Desitjos que inclou el tema Cançoneta incerta sobre un poema de Josep Carner, va sortir a la venda el dia de Sant Jordi i ha significat el debut discogràfic d'aquest atípic cantautor.

J.M.H.R. Barcelona

 

@ DIARI D'ANDORRA - Cultura i espectacles, diumenge 24 d'abril '94

EL CANTAUTOR ALBERT FERRER TREU PER SANT JORDI EL DISC "DESITJOS"

El cantautor barceloní ALBERT FERRER va presentar ahir, per Sant Jordi, el seu primer disc, titulat Desitjos , sota el segell de l'empresa AF Produccions, que s'estrena amb aquesta edició.

ALBERT FERRER es meitat músic meitat poeta i
Desitjos és el nom de la cançó que el va fer
guanyador de la segona edició del festival L'àmbit Maria Corral. Amb ella ha donat nom a la seva primera producció discogràfica.

Desitjos és un conjunt de textos fets cançons que parlen de situacions tan instintives com imprescindibles: l'amor, la pèrdua, el record, les ambicions, la mancança, la utopia, la vida... tot plegat, sentiments.



@ SERRA D'OR - desembre '96

ALBERT FERRER, CONTRAST. AIS, 3099602-CD

L’autodidactisme espontani de Salvat-Papasseit i l’elaboració noucentista de Carner: aquest és el contrast que l’Albert Ferrer ens proposa en la seva segona producció discográfica –un contrast suavitzat, però, per la tendencia constant d’ambdós poetes a deixar-se seduir pel món de la lírica popular. L’Albert Ferrer ha musicat sis composicions de cadascun d’aquests autors amb intel.ligència i bon gust (un dels temes més reeixits és sens dubte <<Recança>> de Carner, convertit en un convincent bolero), i els interpreta amb un estil que finalment (llevat d’algun cas concret, com <<Mester d’amor>>) comença a ser autènticament propi, tot allunyant-se dels perillosos referents serratians. L’embolcall instrumental és impecable. I això no és gens estrany si tenim en compte que els arranjaments I la direcció musical han estat a càrrec del sempre brillant Francesc Burrull.—M.P.