Algún
recull de
Premsa....
@ SERRA D'OR - setembre '95
ALBERT FERRER, DESITJOS.
AIS, 2349401-CD
Bateig discogràfic
d'un cantant que podríem situar en una línia lírico-intimista
conreada per intèrprets com el desaparegut (artísticament)
Francesc Roca o Santi Vendrell. ALBERT FERRER té una considerable
gràcia a l'hora de construir textos fluids, plens de belles imatges,
tot i que de vegades les seves influencies (Sagarra, Papasseit, Foix...)
es fan massa evidents, tant pel que fa a l'estructura estròfica
-bàsicament sagarriana- com pel que fa a la tria lèxica:
<<...dins del cor d'una petxina>> remet a <<Es quan
dormo que hi veig clar>>; <<ni és isarda la runa antiga>>,
a <<Res no és mesquí>>. L'únic text que
Ferrer no signa és curiosament, una versió rumbera de la
<<Cançoneta incerta>> de Carner, un poeta que sembla
força allunyat del seu món. Les melodies, senzilles però
adients, han estat potenciades per arranjaments de l'immens Francesc Burrull
(tot i que, per al meu gust, el mestre ha abusat una mica dels teclats
electrònics). La interpretació vocal d'una gran correcció,
planteja, però, un inconvenient considerable: ALBERT FERRER té
excessius <<tics>> serratians, i això pot esdevenir
un handicap considerable de cara al seu futur artístic. Ha de trobar
urgentment, doncs, la seva veu. I pot fer-ho: pensem que Bernard Lavilliers,
un dels cantants francesos més personals de les darreres generacions,
va començar girant a l'òrbita de Léo Ferré,
fins que va gosar <<matar el pare>> (metafòricament,
és clar).
Miquel Pujadó
@ AVUI - Cultura i espectacles,
divendres 24 de juny '94
PRESENTA EL PRIMER DISC
ALBERT FERRER: "ELS
MEUS TEMES ESTAN MOLT MES ENLLA DE LES TENDENCIES QUE IMPOSA EL MERCAT"
El cantautor ALBERT FERRER presentarà dilluns a la sala de cambra
del Palau de la Música el seu primer elapé, Desitjos. Als
seus 34 anys Ferrer entra dins del món de la cançó
d'autor amb el que ell defineix com "música el més
acurada possible i dins d'una línia estètica destinada especialment
a la comunicació". El cantautor i poeta, que ha comptat amb
uns arranjaments realitzats per Francesc Burrull, s'aferma en una imatge
"pensada, seriosa i selectiva. Selectiva perquè faig un tipus
de música que no té gaires partidaris per la seva intemporalitat".
Els seus textos són poètics i ell els posa en un primer
nivell quan assegura que "són textos que finalment esdevenen
cançons que estan més enllà de les modes i les tendències
del mercat". En aquest sentit, Ferrer comenta que "el problema
està en el fet que no existeix un hàbit per al consum d'aquest
tipus de productes" i explica que "si fos més jove, hauria
acabat amb els cantautors que es queixen. Perquè potser es queixen
per una falta de creativitat i qualitat".
Els disc Desitjos que inclou el tema Cançoneta incerta sobre un
poema de Josep Carner, va sortir a la venda el dia de Sant Jordi i ha
significat el debut discogràfic d'aquest atípic cantautor.
J.M.H.R. Barcelona
|
|
 |
@ DIARI D'ANDORRA
- Cultura i espectacles, diumenge 24 d'abril '94
EL CANTAUTOR ALBERT FERRER TREU PER SANT JORDI EL DISC "DESITJOS"
El cantautor barceloní ALBERT FERRER va presentar ahir, per Sant
Jordi, el seu primer disc, titulat Desitjos , sota el segell de l'empresa
AF Produccions, que s'estrena amb aquesta edició.
ALBERT FERRER es meitat
músic meitat poeta i
Desitjos és el nom de la cançó que el va fer
guanyador de la segona edició del festival L'àmbit Maria
Corral. Amb ella ha donat nom a la seva primera producció discogràfica.
Desitjos és
un conjunt de textos fets cançons que parlen de situacions tan
instintives com imprescindibles: l'amor, la pèrdua, el record,
les ambicions, la mancança, la utopia, la vida... tot plegat, sentiments.
@ SERRA D'OR - desembre '96
ALBERT FERRER, CONTRAST.
AIS, 3099602-CD
Lautodidactisme
espontani de Salvat-Papasseit i lelaboració noucentista de
Carner: aquest és el contrast que lAlbert Ferrer ens proposa
en la seva segona producció discográfica un contrast
suavitzat, però, per la tendencia constant dambdós poetes
a deixar-se seduir pel món de la lírica popular. LAlbert
Ferrer ha musicat sis composicions de cadascun daquests autors amb
intel.ligència i bon gust (un dels temes més reeixits és
sens dubte <<Recança>> de Carner, convertit en un convincent
bolero), i els interpreta amb un estil que finalment (llevat dalgun
cas concret, com <<Mester damor>>) comença a ser
autènticament propi, tot allunyant-se dels perillosos referents serratians.
Lembolcall instrumental és impecable. I això no és
gens estrany si tenim en compte que els arranjaments I la direcció
musical han estat a càrrec del sempre brillant Francesc Burrull.M.P. |